02 junio, 2010

LA CAUSA ÁRABE INVITA A LA "RESISTENCIA" IRAQUÍ EN GIJÓN

http://www.lne.es/gijon/2010/05/31/gobierno-retira-apoyo-foro-irak-amenaza-boicot-comercial/922644.html

http://www.lne.es/gijon/2010/06/02/montes-equipara-opositores-irak-luchadores-antifranquistas/923891.html

http://www.lne.es/gijon/2010/06/02/conexion-iraqui/923582.html

Atención. Hay una izquierda (IU principalmente) que se alía con la barbarie musulmana integrista y además lo hace apoyada por el Gobierno del principado y el Ayuntamiento de Gijón. La hacen sin complejos y además nos lo presentan como algo progresista y democrático.

Es hora de denunciar las tendencias fascistas de esta gente. Estas alianzas son alianzas con nuestros enemigos oscurantistas con el fin de fortalecer regímenes como el de Irán y cia.

¿A qué se debe esta inclinación tan pro-árabe y tan pro-ayatolas y Hamás?

Es increible el resentimiento enfermizo de esta gente. Todo en nombre del progreso. ¿Cómo se financian? ¿Qué ayudas reciben además del dinero del contribuyente asturiano?

De puta vergüenza.
By Nesalem. Vital de Andrés at

5 comentarios:

  1. Anónimo2 de junio de 2010, 21:57

    Si lee Ud. catalán, seguro que le gustará este comentario que escribí yo en un conocido foro:

    Crec que és una ingenuïtat molt gran pensar que el que vol el poble àrab és un estat palestí, i que Israel els el nega. Qui pensi això, trobo jo, és que no ha entés res del conflicte de l'Orient Mitjà. No volgueren fundar llur estat el 1948, quan l'ONU adjudicà un territori per als israelians i un altre per als àrabs de Palestina. En lloc de fundar llur propi estat, com feu immediatament Israel (1948), els palestins cercaren l'aliança de Síria, Irak, Jordània i Egipte i desencadenaren una guerra total d'extermini conta Israel (sortosament guanyada per la democràcia israeliana, cal dir). Tampoc no parlaren mai de fundar llur estat quan, durant els anys 50, fins a la Guerra dels Sis Dies, dominaven sense discussió Samària, Gal•lilea ("Cisjordània") i Gaza. En comptes d'això intentaren ofegar militarment Israel, que, també sortosament, guanyà la Guerra dels Sis Dies. Tampoc no es plantejaren mai d'enderrocar la forastera dinastia hatxemita (transplantada des d'Aràbia pels anglesos) i fundar el "desitjat" estat palestí a Jordània, on els "palestins" són la immensa majoria de la població. Tampoc no acceptaren fundar llur estat arran dels acord d'Oslo, on fins i tot Israel els cedia una part important de Jerusalem. (Arafat deia que si acceptava el pacte "el matarien", literal). No. El seu objectiu no és, ni ha estat mai, l'estat palestí. El seu objectiu, DES DEL PRIMER DIA, quan desencadenaren la guerra de 1948 (origen dels ENCARA soi disants "refugiats") és la destrucció total de l'Estat d'Israel i el llençament dels jueus al mar. Fins i tot el "moderat" Arafat, en el braó de la seva guerrera, portava el mapa de "Palestina", que incloïa l'estat d'Israel, el mateix mapa de "Palestina" que s'ensenya als xiquets a les escoles palestines. És també una ingenuïtat molt grossa, trobo jo, el fet de menystenir el factor religiós en tot aquest problema. Un manament fonamental de l'Islam és el de la Jihad, que obliga tot musulmà, i l'obliga a lliutar amb totes les seves forces per la destrucció dels infidels, més encara si aquests ocupen un territori que l'Islam (erròniament) considera seu. Si els "palestins" haguessin sigut persones racionals, haurien col•laborat des del primer dia amb una gent culta i preparada que els arribava d'Europa (els jueus palestins --és curiós, en temps de Ben Gurion i Golda Meir, grans amics del nostre Pau Casals, els jueus d'Israel es deien a si mateixos "palestins"-- ja hi eren des de temps immemorial), i d'aquesta col•laboració hauria hagut beneficis mutus. No ho feren, i avantposaren l'odi racial i religiós a un enteniment civilitzat i racional. Al•là és un absolut, no entén res d'acords ni negociacions amb infidels. Ho vol tot, tot o la mort. Els anomenats "palestins", àrabs de fet com la resta d'àrabs d'Orient Mitjà, són ara la punta de llança de l'agressió permanent islàmica contra Israel. Fixeu-vos que la flotilla actual l'envia Turquia, un país amb govern islamista que encara no ha reconegut el genocidi dels cristians armenis, o l'opressió actual i brutal sobre el poble kurd. Una flotilla que no ha estat més que un muntatge propagandístic, una provocació calculada, dins del tema publicitari "pals i pedres contra fusells i tancs", tan ben treballat per la propaganda islamista i de l'esquerra reaccionària europea, i tan ben empassat per una opinió pública europea ingènua, humanista, superficial i poc informada (informar-se bé d'aquest tema requereix interès i esforç, i això abunda poc avui en dia). Res més; només espero que els antiisraelians reflexioneu una miqueta i, sobretot, que us informeu d'ambdues bandes, i no solamen d'una. Visca Catalunya i visca Israel!

    ResponderEliminar
  2. Anónimo2 de junio de 2010, 22:07

    Y este otro, publicado también en el foro citado antes:

    Hi ha per aquest fòrum gent ingènua que defensa el dret dels palestins de Hamàs a llençar coets contra Israel ja que "foren expulsats de llurs terres" i els pobrets no tenen cap altra manera de fer-se valdre, més o menys. Aquesta qüestió propagandística dels eterns "refugiats" caldria desenmascarar-la una miqueta. Aquestes persones haurien de saber que, quan els àrabs de Palestina llençaren contra Israel la guerra d'anihilació del 1948, molta població civil àrab fugí de la zona del conflicte, amb l'esperança, induïda per les potències àrabs, que tornarien aviat, una vegada que els jueus haguessin estat llençats al mar (sense distinció, naturalment, dels jueus fugitius d'Europa i dels que sempre havien viscut a Palestina, des dels temps de la Diàspora). Però, contra el que tothom esperava, no foren els àrabs qui guanyaren la guerra, sinó Israel, amb l'única ajuda en armes i material de Txecoslovàquia, un país ja socialista (les coses eren molt difrerents en aquell temps, ja ho veieu). Israel acceptà molts àrabs al seu territori (de fet, els àrabs musulmans qua actualment viuen a l'estat d'Israel són la comunitat àrab que gaudeix de més llibertats democràtiques), però d'altres no tornaren. N'eren uns 200.000. Ara són uns tres milions, que viuen a ciutats mal anomenades "camps de refugiats", alimentats i mantinguts per l'ONU, ENCARA, ja que, a diferència d'Israel, els palestins no desenvoluparen cap economia ni agricultura moderna (Qui controla, en 2010, si tots són refugiats "autèntics" o descendents "legítims" d'aquests?).

    [continua]

    ResponderEliminar
  3. Anónimo2 de junio de 2010, 22:09

    [continuación]

    Aquestes poblacions de "refugiats" han estat educades per les organitzacions islàmiques, des de la més tendra infantesa, en un odi profund a Israel, i sempre han sigut la font humana dels escamots terrroristes que sembraren la mort a Israel durant els anys 90 (i ara no, gràcies al mur, és clar). Hauria d'acceptar Israel "el retorn" d'aquesta massa humana hostil a la nació? BOJOS ESTARIEN, si ho fessin. Aquests NÉTS I BESNÉTS d'aquells remots refugiats poden al•legar algun dret sobre un país, quan, en moltes ocasions, llurs propietats foren comprades legítimament per ciutadans israelians, àrabs o no àrabs? Hi ha gent per aquest fòrum que defensa increïblement el dret d'aquesta gent a llençar coets contra Israel, ja que "foren expulsats de llur terra". Doncs bé, llavors caldria reconèixer, per exemple, el dret dels ciudatans alemanys expulsats per l'Exèrcit Roig en 1945 de llurs LEGÍTIMES terres de Prússia Oriental (Kaliningrad) o de l'Alemanya més oriental, a llençar coets contra Rússia i Polònia? DE BOJOS SERIA. Totes les nacions solucionaren llur problema de refugiats fa ja molts anys, però, estranyament, el problema dels refugiats àrabs de fa 62 anys encara subsisteix! Fins i tot Israel hagué d'absorbir la massa de centenars de milers de refugiats jueus EXPULSATS dels països àrabs mediterranis on havien viscut des de sempre, des dels temps de la Diàspora. Per què la nació àrab, de la qual els "palestins" formen part, es nega doncs a donar acollida a llurs refugiats des de fa 62 anys? Per què els palestins no poden emigrar a Egipte (frontera tancada amb pany i forrellat), ni a Síria, ni a Aràbia, Iraq ni al Líban ni enlloc de la seva nació? Molt senzill: perquè llur paper és de servir de punta de llança de la permanent agressió islamista contra Israel. Són mantinguts en la misèria i la ràbia permanent, com un gos ensinistrat, per tal de fer-los servir com a agressió permanent en la Jihad musulmana contra l'avançada de la democràcia, la llibertat i la cultura que representa Israel en el cor d'Orient Mitjà. Això l'Islam no ho ha pogut suportar mai. I jo em considero ciutadà d'Occident (amb tots els seus defectes), i no pas súbdit de l'obscurantisme més terrible que hi ha sota la capa del sol. Per això defenso Israel, i crec en el seu dret a defensar-se pels mitjans que consideri oportuns.

    ResponderEliminar
  4. Anónimo2 de junio de 2010, 22:29

    Interesante.

    http://revista.libertaddigital.com/el-estado-de-israel-1276237848.html

    ResponderEliminar
  5. Nesalem. Vital de Andrés3 de junio de 2010, 22:38

    Gracias Anónimo por su contribución. Yo, por suerte leo catalán.

    Un ONEgero español del barco ese, daba a entender que Israel es como Sudáfrica y el apartheid. Entonces se trata de romper el apartheid y actuar como Mandela y los xosa y los zulúes, etc. Israel pasaría a ser un país llamado Palestina con una mayoría árabe y una minoría judía. Los árabes tendrían la voz cantante y los judíos a vivir pidiendo perdón.

    La comparación sería mejor con Zimbabwe: los blancos asesinados y los negros de Mugabe en el poder empobreciendo el país a manos llenas.

    Estos Onegeros son así de ingénuos. Necesitan causa, la Causa del pobre para poder SER. Unos perfectos imbéciles.

    ResponderEliminar

Antes de enviar un comentario escríbelo primero en word para conservarlo en caso de que falle el envío. Trata de que no sea muy largo, pero si quieres escribir más entonces divídelo en más comentarios con el "sigue...etc". En caso de no poder enviar por cualquier razón no descrita entonces envíamelo a rbjoraas@telecable.es y yo me encargo de publicarlo.

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

PERO, ¿QUÉ ÑARICES YE LA VIDA? // BUT WHAT ON EARTH IS LIFE? // PERO ¿QUÉ NARICES ES LA VIDA?

  Any moment is as good as another but a moment could be hell and another heavens for the person who lives those moments. Cualquier momento ...